dissabte, 26 de desembre del 2009

Mapa conceptual projecte activitat 2.5 i CONCLUSIONS


Hola a totes i a tots,

us penjo el mapa conceptual que he elaborat a partir del projecte. Qui ha patit més canvi conceptual respecte els coneixements previs que tenia potser he estat jo, per una banda amb el tema dels insectes, ja que ens pensavem que havien criat, però un dels alumnes em va dir que no, que eren les papallones qui poneien els ous. Investigant més varem descobrir que allò era un altre insecte que havia post els seus ous en l'oruga. Molt interessant!!
En segon lloc el canvi ha estat una nova visió de les TIC i de les TAC aplicades a l'aula, la veritat és que sí que és molt important dominar-les però també ho és saber donar eines als nostres petits estudiants per tal de que puguin fer-ne un bon us per al seu pròpi aprenentatge.

diumenge, 6 de desembre del 2009

Els insectes

Bones, aquí us penjo les reflexions de l'activitat 2.5 , també val a dir que en l'apartat d'aprenents també m'hi he d'afegir a mi mateixa, ja que he après moltes coses igual que ells.

2.5 EL NOSTRE CAS: Com és un insecte?

DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS.

Aprenents: Alumnes d'Infantil i Cicle inicial

Mediadors: La tutora

Tecnologia mediadora: Power Point, processador de textos, accés a internet, programari J.Clic, buscador (google) i pàgina web de l'escola.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA DE PARTENÇA

Segons Johassen ens trobem amb un problema.

Ben estructurat. El problema plantejat cal un previ estructuració per tal de delimitar i acordar entre tots el que es vol estudiar. Cal planificar desprès a partir de les necessitats que han sorgit a través de les qüestions plantejades a l'aula. Es busca la manera de sol·lucionar les preguntes que han fet. Se'ls ofereixen recursos per que vagin trobant totes les respostes de l'esquema que hem elaborat entre tots. Té poca complexitat.

El problema ve plantejat a partir de les observacions realitzades per ells mateixos a partir de l'estudi dels insectes que tenim al terrari. Especificitat de camp.

PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA

L'aula de infantil i cicle inicial són uns enamorats dels insectes, els estudien els observen. Van plantejar-se que volien saber més coses de les erugues; si eren insectes o no, que menjaven, què els hi passava, estaven vives o mortes,... i l'interrogant més gran va ser a l'hora de cercar informació que un alumne va dir i “això és un insecte?, no té la forma, no es veuen les potes, és tou,...” i a partir d'aquest interrogant va ser que va començar el nostre treball, ja que volien saber-ne més coses.

L'objectiu és saber més coses d'aquest tipus d'ésser viu.

El grau de dificultat no és gaire elevat ja que es parla d'elements que estan relacionats amb elements de l'entorn immediat i en són coneixedors.

El problema està situat a l'escola (és un context determinat), per tant s'utilitzen regles per a treballar de manera procedimental, a partir d'unes normes preestablertes. A més cal seguir uns passos (index) per tal d'arribar al objectiu que ens havíem plantejat i així resoldre el problema.

CONTEXT DE L’ACTIVITAT

La realització de les diferents sessions es farà a partir de la disposició dels espais, majoritàriament es farà a l'aula ordinària, al pati i a l'aula d'informàtica (que també és aula de ciències).

L'accés als ordinadors i a internet no és un gran problema d'horari, ja que en general els podem utilitzar sempre que en tenim necessitat, acudint a l'aula d'informàtica o bé utilitzant els dos ordinadors que tenim a l'aula. Els saben utilitzar a l'hora de cercar amb els buscadors, els programes de tractament de text i les impressores. Sempre que tenen alguna dificultat pregunten a un company més gran.

CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS, FÍSIQUES DELS APRENENTS:

El grup esta format per 2 nens de P4, 2 nens de P5, un nen de primer de ci i 4 nens i 1 nena de ci. Donat que és una escola rural els alumnes estan molt acostumats a realitzar activitats conjuntament, es coneixen molt ja que tots juguen al sortir de l'escola a la plaça del poble. Encara que, cal destacar que, hi ha tres alumnes d'origen romanès i un alumne amb ACI. Hi ha un bon treball en equip, hi ha col·laboració entre els alumnes grans i petits, sobretot cal destacar que els hi agrada molt treballar i sobretot aquesta tipologia de temes més relacionats amb l'entorn o les ciències.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES QUE L'APRENENT HA D'ASSOLIR

Identificar les característiques dels éssers vius.

Delimitar el que volem saber sobre les erugues, tot fent un índex.

Utilitzar els mitjans informàtics per a cercar informació sobre les erugues.

Relacionar conceptes nous amb els que ja tenien sobre els insectes.

Buscar i recollir informació relacionada amb els insectes i amb les erugues.

Elaborar conjuntament un esquema amb els conceptes que considerem més importants.

Exposar tot el que hem après als companys més grans de l'escola.

Fer un recull informatiu per a publicar-ho a la revista.

CONTINGUTS

Procedimental:

  • Reconeixement de les característiques pròpies dels éssers vius.

  • Utilització correcta de les eines informàtiques (text, búsqueda, dibuix,...).

  • Classificació de la informació que es va recollint.

  • Verbalització del que es va aprenent.

  • Dibuix de les diferents fases en la vida d'una eruga.

Conceptual:

  • Els éssers vius: Els insectes (les erugues).

  • Els mitjans informàtics com a eina per a cercar informació útil.

  • Característiques dels diferents programes utilitzats (google, word, paint,...).

Actituds:

  • Valoració de les aportacions dels companys.

  • Voluntat de col·laboració i ajut als companys.

  • Respecte per les eines i materials utilitzats.

SEQÜÈNCIA DE LES ACTIVITATS:

1ª sessió: Un dels alumnes planteja el problema durant una de les sessions de coneixement del medi. Als altres alumnes els sembla molt bé continuar estudiant i buscar informació sobre el tema per a saber-ne més. És fa un cartell on s'hi anota tot el que nosaltres sabem de les erugues. I a partir d'aquest com que el dúbte no ens queda resolt decidim fer un altre cartell on hi anotem tot allò que volem saber i en fem un índex.

A partir d'aquest índex ens proposem a buscar la informació que necessitem. Pensem en preguntar als pares, buscar a diferents llibres i també consultar a internet.

A la classe tenim un terrari amb 11 erugues, aquestes al llarg de tot el procès van fent canvis que nosaltres anem anotant i registrant en una llibreta. També anem fent fotografies amb una “mavica”, és una càmera molt senzilla.

2ª sessió: A l'aula d'informàtica, ens col·loquem per parelles. Escrivim eruga al cercador (també ho fem en castellà i en anglès) per tal de cercar més informació (almenys imatges). Tota aquella informació que ens sembla interessant la copiem i la enganxem en un document word i s'imprimeix.

3ª sessió: Visionem un vídeo sobre les papallones. Www.edu3.cat (del programa Besties de tv3). Comentem tot allò que ens ha cridat més l'atenció.

4ª sessió: Respondre les preguntes “què li entra? I què li surt?”. Fer un dibuix i escriure tot allò que li entra i tot allò que li surt en un altre. A partir de tot el que hem anat recollint (internet, de casa i coneixements dels alumnes) anem elaborant un esquema del model d'ésser viu (néixer, créixer, reproduir-se, alimentar-se i morir).

5ª sessió: Escrivim unes frases senzilles per tal de constatar tot el que sabem ara sobre les erugues. Ens distribuïm la informació de manera que tothom pugui escriure una part del text a l'ordinador, es posen per parelles de manera que es van corregint el text. Utilitzem el programa word.

6ª sessió: A partir de les imatges que hem tret d'internet fem un treball d'observació més precís i dibuixem tot el que veiem. Són les diferents fases en la vida d'una eruga, cadascú en té una. També dibuixem diferents tipus d'eruga.

7ª sessió: Tots aquest materials es posen en un power point (fet per la mestra) i els alumnes van explicant tot això que han descobert a la resta dels companys. Finalment escrivim un resum de 2 pàgines per a publicar-ho a la revista de l'escola.



FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA:

A partir d'un pregunta que ens feien els alumnes hem après moltes coses que en un principi no estaven plantejades. Primerament hem treballat la recerca d'informació per internet. Desprès hem organitzat i estructurat la informació. L'hem sabut interpretar i fer un esquema del model d'ésser viu. Finalment hem explicat tot això als companys més grans i a més hem sabut respondre les preguntes que ens feien. És un treball per projectes a més de ser cooperatiu, multidisciplinar i multicurs.

PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ:

Avaluació Inicial: què en sabem de les erugues?

Avaluació formativa: valorar el tipus d'ajuts que anem donant, sobretot a l'hora de fer la síntesi de la informació, utilització de les eines informàtiques i les parelles de treball.

Avaluació sumativa: a través de les sessions de posada en comú de la informació valorem que és allò que ha quedat més fluix i el que cal reforçar més. L'avaluació final serà el dia de la conferència als companys més grans.

dissabte, 28 de novembre del 2009

Proves música

Cas KITE - - Modelant històries

Introducció

Aquesta activitat ha estat molt interessant, ja que no coneixia aquesta base de dades. La utilització és bastant senzilla. El fet de trobar un cas que s'ajustés a l'experiència amb les tic que jo volia plantejar també m'ha resultat força fàcil. L'únic era que l'activitat del KITE estava plantejada per alumnes de 6 a 7 anys i jo la plantejava per alumnes d'infantil.


1.- Es pot aprendre a partir de l'experiència dels altres? Experimentem-ho!

La veritat és que sí i aquesta assignatura ho esta demostrant. Planteja múltiples activitats, múltiples opcions per a fer una mateixa finalitat (penjar mp3 al blog, l'índex automàtic,...).

Són molts continguts tècnics que és evident que no podem dominar el 100%. Però poc a poc i amb l'ajuda que ens donen els companys més avançats al fòrum, ens n'anem sortint més bé del que ens pensàvem.

També ens ha servit no solament per a l'aprenentatge de les noves tecnologies,(que també i molt!), si no que ens ha servit a l'hora de saber com aplicar-les en l'àmbit educatiu i el més important, ens ha donat eines per a buscar recursos (això de la base de dades KITE, és una passada!). Aquests recursos segur que enriquiran la nostra tasca com a docents.


2.- Cas KITE. Relacionat amb l'aprenentatge significatiu

El cas que m'ha servit com a base per al meu és el cas 8261-1.

Escriure un conte

Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén

Al llarg del segon trimestre, es proposa als alumnes d'infantil (p4 i p5) d'una escola rural, escriure un dels contes que més els hi hagi agradat de les històries d'”Una mà de contes”.

L'activitat consistia en triar un dels contes que havien treballat durant el primer trimestre. Es varen fer unes votacions i al final va sortir “la gallineta rossa”. Amb això es pretenia treballar el dibuix, l'expressió artística (utilitzant les mateixes tècniques que en el vídeo)i també l'escriptura (presentació i separació de paraules).

Índex

Contingut

Accés al text

Context General

Experiència en ensenyament

Menys de 8 anys

---

Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC

A nivell d'usuari avançat

---

Tipus d’escola

Educació infantil i primària

http://blocs.xtec.cat/setfocs/

Localització del centre

Poble d’uns 365 habitants

http://bellaguarda.ddl.net/

Connexió

Internet.

---

Localització dels recursos tecnològics

Aula d’informàtica

---

Situació sòcio - econòmica dels alumnes

Classe mitjana


---

Context de la història o cas

Nivell dels alumnes

P4 i P5

---

Àrea / unitat

Ll. plàstic i ll. verbal


Fites en la història

Activitats planificades a la sessió o unitat

Visionat del conte i fer una llista dels materials que es necessitaran per a fer el seu conte.


Nivell d’aprenentatge esperat

Comprensió de la informació per a escriure les seqüències del conte i les tècniques plàstiques.

---

Tipus d’activitat

Aplicació de les TIC en el context d'aprenentatge de l'aula.

---

Activitats de la història o cas

Tecnologies utilitzades

Utilització de l'ordinador per al visionat del vídeo en una ma de contes.

Projector. Teclat,ordinador, programa word i impressora.

www.unamadecontes.cat

www.edu3.cat

Raó per la qual la fa servir

Treballar diferents tècniques plàstiques i la lectoescriptura.

---

Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)

Domini del traç, habilitats en retallar seguint una línia.


Dificultats trobades

Separació paraules utilitzant document word.

---

Ajuda / col·laboració emprada

Cap externa (treballen per parelles)

---

Rol del professor

Facilitador de la posada en comú, monitoritzar les propostes dels estudiants

---

Rol de l’estudiant

Explorar, descobrir conceptes i connexions, l'aprenentatge a través d'activitats estructurades, de productors, la creació de productes per representar el seu aprenentatge.

---

Resultats

Avaluació de l’aprenentatge

Es farà a traves de les observacions de la mestra, dels companys i d’una posada en comú final.

---

Lliçó apresa pel professor

A través del dibuix i de les tècniques plàstiques ens mostra allò que hem visionat en la pantalla. Ens mostra la seva visió a més de les seves possibilitats expressives.



Història complerta

Entrevistador: Com es desenvolupa l'activitat?

Mestra: El trimestre passat havia sortit la idea de fer un conte de la web www.edu3.cat o www.unamadecontes.cat amb les tècniques plàstiques que s'hi presentaven. Als alumnes d'infantil els hi agrada molt els contes. La presentació d'aquests és molt clara, senzilla i engrescadora. Les tècniques plàstiques són fàcilment aplicables a infantil i permeten lligar l'animació per la lectura. Creant el seu propi conte.

Entrevistador: D’on va sortir la idea de fer aquesta activitat?

Mestra: Són alumnes que els hi agrada molt dibuixar i explicar històries. Doncs bé aquesta és una excusa per a fer una activitat globalitzada de plàstica i llenguatge unit per un eix. Comunicar històries.

Entrevistador: Van construir històries a rel d'aquesta activitat?

Mestra: Sí, la veritat és que sí. Des de llavors els hi resulta molt fàcil agafar un full blanc de paper i fer la seva història, amb els personatges i amb les situacions que plantegen realment amb sentit. Les seves històries, sense ser conscients tenen: plantejament, nus i desenllaç.

Entrevistador: En què consistia l’activitat?

Mestra: Primerament fèiem el visionat del conte. L'encarregat de la classe era el responsable d'engegar i parar la projecció. Un altre alumne anotava en una pissarreta blanca totes les eines i materials que necessitaríem. Vam fer els personatges a mode de titelles (amb cartolines de colors) i desprès vam anar fent les seqüències del conte.

Cada seqüència tenia un text que consensuàvem tots i desprès l'escrivien en un full blanc. Recordant la consigna de conservar els espais en el text. Cada un d'ells escrivia a estones aquestes línies de text en l'ordinador per tal que el treball resultant fos el més entenedor possible.

Entrevistador: Com han trobat els estudiants treballar d'aquesta manera?

Mestra: El fet que siguin alumnes d'infantil, ja ve predisposat a que es treballi de manera diferent a l'aula. Sempre són molt agraïts i sempre es veu un resultat positiu a tot allò que se'ls hi planteja.

Entrevistador: Quins consells pràctics em pots donar? Característiques de l'alumnat d'infantil.

Mestra: El treball no s'ha plantejat a curt termini, si no que s'ha plantejat a molt llarg termini. Cal entendre que tot i tenir el text del conte escrit prèviament els costa molt passar-lo al ordinador, primer perquè no entenen gaire el que han escrit i segon perquè no tenen el nostre domini del teclat.

Les activitats no poden ser massa llargues. S'ha d'anar alternant. Per això és la idea del recurs del vídeo, la plàstica,... ja que un treball de lectoescriptura com aquest (escriure un conte) seria molt feixuc. I no volem que sigui una activitat pesada, volem que tinguin ganes de fer-la.

Entrevistador: Quin altre consell ens pots donar?

Mestra: En aquestes dues webs que he anomenat anteriorment hi ha molt material audiovisual. I en la d'una mà de contes, a més hi ha un espai per a retallar, enganxar i fer les seves composicions online. Molts dels alumnes s'hi connectaven a casa i això es notava, ja que donaven consells als seus companys i els proposaven coses a fer , que si he de ser sincera, jo no me'n sortia.

Entrevistador: Proposaves als pares webs per al treball a casa?

Mestra: Solament si m'ho demanen, la varietat d'alumnat fa que n'hi hagi que tinguin accés a internet i n'hi hagi que no. Això si, sempre els hi dono webs on se que hi haurà continguts apropiats per l'edat.

Entrevistador: Excel·lent, moltes gràcies.

Mestra: De res, ha estat un plaer.